El dia  11 de Febrer es commemora el dia  de  la nena i la ciència-

 Hem volgut convidar a les famílies de l’Escola Can Fabra a realitzar alguna aportació sobre aquest tema.

Sota us posarem algunes aportacions molt interessants que ens han fet arribar.

si voleu saber més també us posem  un link per ampliar aquesta informació      i en aquest altre lloc.

 

Aquí us deixem les seves aportacions:

 P. de la classe de segon ens envia aquest link perquè les noies i la gent en general prengui consciència. Ver LINK

 Ens han  enviat  també aquesta historia tant interessant:

Des de que és petita a l’habitació de l’E hem anat penjant noies actuals que han fet quelcom important… des d’Ellen Fokkema, la primera futbolista dona en jugar en un equip d’homes, Megan Rapinoe cara visible de la lluita LGTBI i antiTRUMP, passant per les activistes Greta Thunberg i Carola Rackete… però la primera en ser penjada en aquesta paret de les “noies importants” va ser Katie Bouman que es la protagonista del nostra “treball”…

Katie Bouman és una científica que està especialitzada en la investigació sobre mètodes computacionals per a la generació d’imatges a partir de grans quantitats de dades, i és responsable del desenvolupament de l’algorisme que va fer possible la primera visualització d’un forat negre.

Us enviem dos dones més científiques que l’E.  ha seleccionat seguint els seus interessos personals.

Com aquest any, pertany a la classe de “les estrelles de mar”, ha volgut buscar una científica marina: Sylvia Earle

I com l’any passat era una “Marieta” ha volgut buscar quelcom relacionat, i hem trobat la Maria Sibylla Merian. 

Dos nenes  ens envien informació de  ADA LOVELACE

Científica anglesa considerada la primera programadora de la història. Va ser una molt bona matemàtica.  Va nèixer al 1815 i va morir al 1852.

Es la primera programadora en la història dels ordinadors.[2] Matemàtica,[1] va col·laborar amb Charles Babbage en el disseny d’una màquina analítica capaç de resoldre equacions diferencials.

Es va adonar que la màquina tenia més aplicacions a part de la pura calculació i va reconèixer tot el potencial de la màquina. A les seves notes de treball va incloure el que ara es considera el primer algorisme que es va intentar dur a terme en una màquina. És per això que se la considera la primera programadora.

Com a primera dona en el món dels ordinadors, Lovelace ocupa un espai sensible en el quadre de figures històriques i ens recorda que les dones i la informàtica han estat estretament relacionades des del començament. A Ada Lovelace se li atribueix el primer algoritme codificat destinat a ser processat per una màquina (amb targetes perforades).

Les seves contribucions van ser tan importants que Ada compta amb un llenguatge de programació que porta el seu nom. El 1979 el Departament de Defensa dels Estats Units va crear un llenguatge de programació basat en Pascal en honor a Ada Byron, anomenat llenguatge de programació Ada. Va ser el primer reconeixement a la seva feina després de la seva mort.

 

J.  de tercer   ha escollit  8 científiques  i  després  ha buscat informació en la Wiki sobre elles:

Hedy Lamarr (Viena,1914 – Florida, 2000 amb 86 anys)

Va ser una actriu, productora i inventora estatunidenca.

Durant la Segona Guerra Mundial i amb 27 anys va registrar, juntament amb George Antheil, la patent d’un sistema secret de transmissions de ràdio que permetia saltar entre 88 freqüències diferents per a guiar per radiofreqüència els torpedes de les forces navals aliades, fent impossible la detecció per l’enemic de l’atac submarí. Lamarr i Antheil van rebre una patent dels EUA per aquesta invenció el 1942: Frequency Hopping Communication System – US patent 2,292,387- serial number 397412.

La patent de Lamarr-Antheil va romandre classificada fins al 1985, quan la Comissió Federal de Comunicacions la va posar a disposició del públic. Actualment és utilitzada per als sistemes de posicionament per satèl·lits (GPS, GLONASS), els enllaços xifrats militars, les comunicacions de la llançadora espacial amb la Terra i per empreses que fabriquen des de telèfons mòbils fins a sistemes de xarxa sense fils (Wi-Fi).

 

Rachel Carson (EUA, 1907 – EUA, 1964 amb 57 anys)

Va ser una biòloga marina i ecòloga estatunidenca, els escrits de la qual van ser precursors del moviment ecologista.

El seu llibre El mar que ens envolta (1951), a més de convertir-se en best-seller i adaptar-se a un documental, li va donar el reconeixement com a escriptora. Els seus dos llibres següents van formar una trilogia que explora la vida marina en tota la seva extensió. L’èxit li va donar seguretat econòmica, amb què finalment va poder deixar el seu treball el 1952. D’aleshores ençà, va començar a rebre una allau d’invitacions com a conferenciant, i centenars de cartes d’admiradors.

El 1953, Carson va començar la seva investigació sobre ecologia i els organismes de la costa Atlàntica. El 1955 va completar el tercer volum de la seva trilogia marina, La vora del mar, sobre ecosistemes costaners. La crítica va rebre el llibre amb grans elogis. A partir d’allí es va involucrar amb diverses organitzacions conservacionistes. El 1957, la va colpejar la tràgica mort d’una de les nebodes que havia cuidat durant anys, deixant als trenta-un anys un nen orfe de cinc anys. Carson el va adoptar i va continuar cuidant de la seva mare anciana. Es van mudar a Maryland, des d’on Carson es va dedicar a les amenaces ambientals específiques relacionades amb els programes federals de ruixat amb pesticides.

Primavera silenciosa va ser molt important per a fer prendre consciència del perill dels plaguicides i de la importància de la conservació del medi. Amb les seves observacions i constatacions, reflectides en el llibre, Carson es va posar en contra la indústria dels pesticides però va aconseguir la prohibició del DDT als Estats Units el 1972 i establia les bases perquè ningú pogués vendre contaminació sota el pretext de progrés, a més de tenir una forta influència en l’origen de l’ecofeminisme.

 

Solveig Nordström (Estocolmo, 1923 – Benidorm, 2021 amb 98 anys)

(nota: no té informació en la Viquipédia)

Fue una arqueóloga sueca. Fue la responsable de que el importante yacimiento arqueológico del Tossal de Manises (ciudad íberoromana situada en el actual municipio de Alicante) se salvase de una destrucción segura a causa de la especulación inmobiliaria.

Esta arqueóloga es particularmente conocida como la persona que salvó el Tossal de Manises de la depredación inmobiliaria, ya que mientras realizaba su tesis doctoral en Alicante, y al tener noticia de la inminente destrucción de los restos de la ciudad de Lucentum bajo la piqueta de la especulación inmobiliaria, se enfrentó abiertamente a las autoridades franquistas para impedirlo. Solveig se tendió delante de las excavadoras tras avisar a la prensa internacional del atropello que estaba a punto de cometerse con el patrimonio cultural más importante de la provincia. Gracias a esta temeraria acción, consiguió la paralización momentánea de la destrucción de los restos. Es seguro que, de no haber sido Solveig ciudadana sueca, su actitud habría sido reprimida de forma inmediata por las autoridades, que prefirieron evitar un escándalo aún mayor del que ya se estaba produciendo.

 

Maria Sibylla Merian (Franfurt, 1647- Amsterdam, 1717 amb 70 anys)

Va ser una naturalista, exploradora i pintora alemanya, de pares suïssos.

Per bé que fou ignorada durant molt de temps, és considerada actualment com una de les més importants iniciadores de l’entomologia moderna, gràcies a les observacions detallades i a la descripció, amb il·lustracions pròpies, de la metamorfosi de les papallones.

L’obra de Merian és considerable. En la seva època era realment rar que algú s’interessés de debò pels insectes. La metamorfosi dels animals era gairebé desconeguda. El fet que ella publiqués L’eruga, meravellosa transformació i estranya alimentació floral en alemany la va fer popular en l’alta societat. Per aquesta mateixa raó, era defugida pels científics del seu temps, ja que la llengua oficial per a la ciència era el llatí.

Paral·lelament a la metamorfosi, Maria Sibylla Merian va descriure també molts altres detalls de l’evolució i vida dels insectes. Va mostrar, per exemple, que cada eruga depèn d’un petit nombre de plantes per a la seva alimentació i que, per tant, els ous eren posats prop d’aquestes plantes. Aquest treball va fer d’ella una de les primeres naturalistes que va observar realment els insectes, i això li va permetre descobrir moltes coses sobre el seu desenvolupament.

El fet de continuar la seva investigació a Surinam va ser la seva major originalitat. En general els seus contemporanis viatjaven a les colònies per trobar exemplars, fer col·leccions i treballar sobre aquestes o per instal·lar-s’hi. Els viatges científics eren gairebé desconeguts en l’època, de manera que el projecte de Maria era pres com una excentricitat. .

 

Sofia Kovalevskaya (Moscu, 1850 –  Estocolmo, 1891 amb 41 anys)

Va ser una matemàtica russa,[1][2] la primera dona de l’Europa moderna a obtenir un doctorat en matemàtiques, la primera a formar part del consell editorial d’una revista científica i la primera a ser nomenada professora de matemàtiques.

A partir de 1874 i al llarg de la seva carrera va publicar diversos articles sobre anàlisi matemàtica, matemàtica aplicada, física matemàtica i mecànica celeste. En molts casos eren teories pioneres o bé obrien pas a recerques futures.

 

Alice Ball (Seattle, 1892 – Hawai, 1916 amb 24 anys)

Va ser una química nord-americana que va desenvolupar un extracte d’oli injectable que va ser fins a la dècada de 1940 el tractament més efectiu contra la lepra[1]. Va ser la primera dona nord-americana d’ascendència africana que es va graduar a la Universitat de Hawaii amb un màster

En els seus estudis de postgrau a la Universitat de Hawaii, Ball va investigar la composició química i el principi actiu del Piper methysticum (kava) per la seva tesi de màster[7]. Mentre treballava en la seva tesi, el Dr. Harry T. Hollmann, un metge assistent a l’Hospital de Kalihi a Hawaii, li va demanar que l’ajudés a desenvolupar un mètode per a aïllar els compostos químics actius en l’oli de chaulmoogra[6]. L’oli de chaulmoogra ja havia estat utilitzat per al tractament de la lepra amb resultats variats. La majoria dels leprosos dubtaven a prendre l’oli durant llargs períodes de temps, ja que era amarg i tendia a regirar l’estómac[3]. Ball va desenvolupar un procés per a aïllar els èsters d’etil dels àcids grassos en l’oli de chaulmoogra de manera que poguessin ser injectats, però va morir abans de poder publicar els seus resultats[3]. Arthur L. Dean que era un químic a la Universitat de Hawaii, va continuar el seu treball i va començar a produir grans quantitats d’extracte injectable de chaulmoogra[4]. En 1918, un metge de Hawaii va informar en el Journal of the American Medical Association que un total de 78 pacients havien estat donats d’alta en el Kalihi Hospital després d’haver estat tractats amb injeccions[4][7]. L’èster d’etil aïllat va ser el tractament recomanat contra la lepra fins que es van desenvolupar les drogues a base de sulfona en la dècada de 1940 .

Tot i que la seva carrera com a investigadora va ser curta, Ball va introduir un nou tractament per a la malaltia de Hansen (o lepra) que va continuar utilitzant-se fins a la dècada de 1940. La Universitat de Hawaii no va reconèixer el seu treball durant gairebé 90 anys. L’any 2000, finalment, la Universitat li va retre homenatge dedicant-li una placa amb el seu nom, situada sobre l’únic arbre de chaulmoogra del campus. El mateix dia el vicegovernador de Hawaii, Mazie Hirono, va declarar el 29 de febrer com «el dia d’Alice Ball», que se celebra cada 4 anys[2][8]. El 2007 la Universitat de Hawaii la va guardonar de nou amb la Medalla a la Distinció[

 

Inge Lehmann (Copenhague, 1888 – Copenhague, 1993 amb 95 anys)

Fou una sismòloga danesa. El 1936 va argumentar que el nucli de la Terra no és una esfera única sinó que està constituït per un nucli intern sòlid a l’interior del nucli líquid, més extern. El límit de separació entre aquestes dues zones s’anomena discontinuïtat de Lehmann.

El seu interès en la sismologia s’inicia el 1925 quan va començar a treballar com a assistent del geodèsic Niels Erik Nørlund, qui li va assignar la tasca de posar en marxa observatoris sismològics a Dinamarca i Groenlàndia. El 1928 va aprovar el seu examen de geodèsia i va acceptar un lloc com a geodesista d’Estat i cap del departament de sismologia del recentment creat Real Institut Geodèsic Danes, un càrrec que va mantenir durant 25 anys, fins a la seua jubilació el 1953.[3]

El 1936 va publicar el document que va segellar el seu lloc a la història de la geofísica, el títol de document era simplement P’ (P-prima) i s’interpretava per primera vegada que les arribades de l’ona P, que inexplicablement apareixien a l’ombra de l’ona P del nucli de la Terra, com a reflexions d’un nucli intern. Això posava de manifest una nova discontinuïtat sísmica en l’estructura de la Terra, que es coneix com la discontinuïtat de Lehmann, separant el nucli extern del nucli intern.[4] En els propers dos o tres anys aquesta mateixa interpretació va ser adoptada altres sismòlegs importatnts de l’època, com ara Beno Gutenberg, Charles Richter i Harold Jeffreys. La Segona Guerra Mundial i l’ocupació de Dinamarca per l’exèrcit alemany van obstaculitzar el treball de Lehmann i els seus contactes internacionals de manera significativa durant els anys següents.

En els últims anys fins a la seva jubilació el 1953, les relacions entre ella i altres membres de l’Institut geodèsica es van anar deteriorant. Després de 1953, Inge Lehmann es va mudar als Estats Units i durant diversos anys va col·laborar amb Maurice Ewing i Frank Press sobre les investigacions de l’escorça terrestre i el mantell superior. Durant aquest treball, es va descobrir una altra discontinuïtat sísmica, que es troba a profunditats d’entre 190 i 250 km i que també es coneix com a discontinuïtat de Lehmann en honor de la seua descobridora.

 

F,  de la classe de p4 ens envia aquesta gran aportació:,

Katie Bouman (West Lafayette, Indiana, 9 de maig de 1989), és una científica, professora adjunta d’informàtica de l’Institut de Tecnologia de Califòrnia. Està especialitzada en la investigació sobre mètodes computacionals per a la generació d’imatges a partir de grans quantitats de dades, i és responsable del desenvolupament de l’algorisme que va fer possible la primera visualització d’un forat negre dins del projecte Event Horizon Telescope.

Aquest el seu dibuix

 

Aqui us posem el dibuix de N. de  1erA, referida a Hipatia d’Alexandria

 

 

 

I aquí us deixem el dibuix de P.  de P4 B, referit a Dolor Aleu, la primera estudiant de medicina de l’estat.